Primavera 2016

RAMS

M’agraden els rams de flors barrejades

on no predominen classe ni color,

perquè sempre hi trobo, gairebé amagades,

branques o floretes sense cap olor.

Senzilles, discretes, no són vanitoses;

sense elles no fóra el ram tan polit;

omplen les mancances, completen les formes,

sostenen les tiges que s’han afeblit;

fan reposar els ulls de magnificències

com les de l’orquídia, la rosa, el clavell…,

són com el socors de la terra mare

que sosté la vida al mateix nivell.

Branques o floretes d’un matoll o d’arbre

fan com si no hi fossin, però sort que hi són,

ben fermes i útils, per donar equilibri

a les riques toies que són com un món.

                                           Joana Raspall

***

El meu balcó a l'Abril

"Com s'assembla aquesta amorosa primavera 

a la glòria incerta d'un dia d'abril!
Adés ens mostra l'esclat del sol
i, ara, un núvol ve i se l'emporta"

'Dos cavallers de Verona'.   Shakespeare

"Aviat cantarà l'Abril joiós arreu;

miles de flors silvestres s'obriran a l'atzar;

dessota el rou ja brillen els tanys verds,

i tot és, com antany, exaltació vernal"

J. Keble

"Sorgiu floretes! Per turons i prats
una dolça añenada entremalieja amb el mar;
i entre rialles i llàgrimes de tendra primavera
canta la griva i degoteja l'heura".

'Cant de salutació'  E.M.Holden

***

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

 

Oda a Barcelona 

***

Primavera al Putxet

[Sempre és bonic, però llis com una postal: presenta sempre a la vista, indolentment, uns colors cansats, una bellesa dorment, mandrosa, que es deixa acariciar per totes les mirades: una bellesa gairebé oriental en la seva immutable i sumptuosa disposició].

[Però de vegades, molt rarament, aquesta bellesa es fa viva, fulgurant, avança, per dir-ho així, cap a nosaltres, ornada de colors vius que espurneigen fanàticament, llançant-nos victoriosa al damunt la seva policromia floral, i tota ella s'encén, crema de sensualitat].

[I un dia aixi, embriagador, havia esclatat després del caos tempestuós de la nit anterior; al carrer lluïa un blanc immaculat rentat per la pluja, el cel era blau turquesa, pertot destacaven els arbustos, com torxes de diferents colors, entre el verd humit i fresc].

[Semblava que les muntanyes se'ns haguéssin apropat en l'aire assolellat i diàfan, com si s'agrupessin curioses entorn de la petita població, polida i resplandent; la mirada podia veure, exterioritzat tot allò que la naturalesa té de provocatiu i estimulant i aquella manera com ens atreu inconscientment].

 

[el paisatge es despertava màgicament després de la pluja del dia abans]

Stefan Zweig. 

Fragments: Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona

***

Palmes i primavera poètica

Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!
I les meves per grosses, les teves per menudes!
Veus! L’ocell fosc ha baixat a l’onada
i el peix de llum s’ha ajocat a la branca.

La branca és aigua i l’onada treu fulles.
El peix fosqueja entre el velam de l’aire.
L’ocell és clar. La lluna, submarina.
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida.

L’ona tragina fruita al grat del vent.
La branca trenca als esculls del capvespre.  
Lluna de nacre, gavadals de boira
ens capgiren la casa i la tendresa.

Ja ni sabem on s’han trobat, amor,
les nostres mans de la mateixa mida.

M.Mercè Marçal 

El bon temps

Festival avui al cel,

el sol llueix, és el rei;

l'aroma, de tarongina,

inunda lleu l'ambient

i serenament m'anuncia

que ha arribat el bon temps.

Isabel Barriel

***

Setmana Santa a Solivella

***

La ciutat des del Turó de la Rovira

Oda nova a Barcelona
-On te'n vas, Barcelona, esperit català
que has vençut la carena i has saltat ja la tanca
i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses,
lo mateix que embriagada de tan gran llibertat?.....

...-Vinc del mar i l'estimo,

i he pujat aquí dalt per mirar-lo mellor,
i me'n vaig i no em moc: sols estenc els meus braços
perquè vull Catalunya tota a dintre el meu cor...

Fragment del poema de Joan Maragall, escrit el 1909

 ***