dissabte, 23 de març de 2013

Palmes i primavera poètica


Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!
I les meves per grosses, les teves per menudes!
Veus! L’ocell fosc ha baixat a l’onada
i el peix de llum s’ha ajocat a la branca.
La branca és aigua i l’onada treu fulles.
El peix fosqueja entre el velam de l’aire.
L’ocell és clar. La lluna, submarina.
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida.
L’ona tragina fruita al grat del vent.
La branca trenca als esculls del capvespre.
  
Lluna de nacre, gavadals de boira
ens capgiren la casa i la tendresa.
Ja ni sabem on s’han trobat, amor,
les nostres mans de la mateixa mida.

M.Mercè Marçal 




El bon temps
Festival avui al cel,
el sol llueix, és el rei;
l'aroma, de tarongina,
inunda lleu l'ambient
i serenament m'anuncia
que ha arribat el bon temps.

Isabel Barriel






***

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada