diumenge, 7 d’abril del 2013

Primavera al Putxet


[Sempre és bonic, però llis com una postal: presenta sempre a la vista, indolentment, uns colors cansats, una bellesa dorment, mandrosa, que es deixa acariciar per totes les mirades: una bellesa gairebé oriental en la seva immutable i sumptuosa disposició].


[Però de vegades, molt rarament, aquesta bellesa es fa viva, fulgurant, avança, per dir-ho així, cap a nosaltres, ornada de colors vius que espurneigen fanàticament, llançant-nos victoriosa al damunt la seva policromia floral, i tota ella s'encén, crema de sensualitat].


[I un dia aixi, embriagador, havia esclatat després del caos tempestuós de la nit anterior; al carrer lluïa un blanc immaculat rentat per la pluja, el cel era blau turquesa, pertot destacaven els arbustos, com torxes de diferents colors, entre el verd humit i fresc].


[Semblava que les muntanyes se'ns haguéssin apropat en l'aire assolellat i diàfan, com si s'agrupessin curioses entorn de la petita població, polida i resplandent; la mirada podia veure, exterioritzat tot allò que la naturalesa té de provocatiu i estimulant i aquella manera com ens atreu inconscientment].



[el paisatge es despertava màgicament després de la pluja del dia abans]




Stefan Zweig. 
Fragments: Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona

***

1 comentari: