TARDOR
Triomf de la llum, el lent capvespre encès
sobre un desert paisatge de tardor.
Cristalls, clapes intenses de claror
sobre d’un mar esquiu de gent, ofès
de tant d’estiu de desgavell espès,
enyoradís, als ulls, de serenor,
espai obert al goig, pura cançó,
volgut oblit de tot, afany de res.
Si el ferit de l’atzar veia aquest mar
i dels colors s’abeura i de la llum
i en la calma s’endinsa, delerós,
sabrà el repòs perfecte, el més avar
de revelar‑se, esquerp de tot costum
com el present més ric i dolorós.
Pere Gomila (Menorca 1954)
***
