diumenge, 20 de desembre del 2015

Nadal 2015

Paul Gauguin (1848-1903)



UN NADAL D’ENYORS DE PAU
En aquest dia oblidaré l’angúnia
de tots els homes i aprendré el goig nou
d’alliberar-me de la llur rancúnia
lloant la mula i enaltint el bou. 

Que si llur baf amorosí l’estable
i foren bona companyia a Déu, 
l’escalf que els homes neguen, confortable, 
la meva vida trobarà prop seu, 

i aquella gran comprensió callada, 
com la guspira de la humanitat, 
que a la mula i al bou els fou donada 
perquè sabien la fidelitat. 

Josep M. López Picó
Llibre dels Bons Auguris, 1947 


BON NADAL A TOTHOM

***

dissabte, 3 d’octubre del 2015

Paisatges de Menorca




 TARDOR

Triomf de la llum, el lent capvespre encès
sobre un desert paisatge de tardor.
Cristalls, clapes intenses de claror
sobre d’un mar esquiu de gent, ofès
de tant d’estiu de desgavell espès,

enyoradís, als ulls, de serenor,
espai obert al goig, pura cançó,
volgut oblit de tot, afany de res.

Si el ferit de l’atzar veia aquest mar

i dels colors s’abeura i de la llum
i en la calma s’endinsa, delerós,

sabrà el repòs perfecte, el més avar

de revelar‑se, esquerp de tot costum
com el present més ric i dolorós.

Pere Gomila (Menorca 1954)







***

dilluns, 20 de juliol del 2015

El Valle de Ordesa




Planta un árbol


Planta un árbol sobre la tierra yerma
y ayúdale a crecer, ayúdale a crecer
igual al socialismo que tenemos que hacer,
igual al socialismo que tenemos que hacer.


Hubo un tiempo de árboles partidos
de voces acalladas, de miedos y de gritos.
Hubo un tiempo hoy ya casi vencido
que sólo las raíces crecieron al olvido.

Nadie pudo romper esas raíces,
nadie pudo matar la libertad,
nadie pudo impedir que ellas crecieran
contra el viento, la sangre y la impiedad.

Hoy están a flor de nuestras pieles
para formar un bosque sobre el mar,
la vida es implacable con el hombre,
la historia no se puede parar.










***

dilluns, 22 de juny del 2015

Rius i Canals del Delta del Rin



FLANDES I PAÏSOS BAIXOS








LIMO AZUL
(Pauillac, Gironda)
Desviándose río abajo hacia los vados,
la mirada se fija en la tierra aluvial.
El río se atraganta en el banco       
de arcilla y escupe un suelo salobre. Islotes
se alargan y agrandan,  se tuercen
y encogen.


Limo arriba quiere la pupila estrecharse
al mirar el pólder. Aguas abajo
un horizonte más ancho se abre paso
en el limo azul.


Stefaan van den Bremt
Traducción del neerlandés:
Stefaan van den Bremt y Marco Antonio Campos


ZONA DE SOMBRA
“¡No te olvides que oscurece!”
me grita una voz de cuatro años
desde la ventana abierta al jardín
donde observo la luz en las piedras
de una casa que ya no sabe
ni donde está, que ha olvidado
quiénes somos, cómo esta zona
aislada se le escapa al pueblo.








***

diumenge, 3 de maig del 2015

Maig al Jardí Botànic



CAMÍ FLORIT
Llevamà, card, fonollassa,
rosella, cascall, lletsó,
vinagrella, corritjola,
ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
mare-selva, safrà bord,
floravia, canyaferla,
baladre, argelaga, albó,
falguera, olivarda, estepa,
clavell de moror, coscoll,
heura, contell, englantina,
vidalba, murta, maimó,
cama-roja, campaneta,
ravenissa, bruc, guixó
(i en l'aire color de vaume
l'esgarrifança d'un poll).







































***

dimarts, 21 d’abril del 2015

Abril al Parc Cervantes

Tot esperant la floració de roses......



"Ara les aloses desvetllen l'alegre matí
tot volant amb les ales enrosades;
la merla, al migdia, des del brancatge
fa vibrar l'eco dels boscos;
el tord salvatge en vàries notes
canta al dia ensonyat perquè reposi;
tots festegen en l'amor i en la llibertat
sense servituds ni cuites.





Ara el lliri floreix a la riba,
la prímula, falda enjús,
l'espinal brota a la vall
i l'aranyó ha esdevingut blanc com la llet"

Robert Burns



Del llibre : LA JOIA DE VIURE LA NATURA
El Diari d'Edith Holden





***

dimecres, 15 d’abril del 2015

Arbres de CRETA


L'ARBRE



O lluny, o prop? Daurada vagament,
embriagada ja per l'opiata
crepuscular que dins l'aire es deixata,
s'eleva la gran copa somnolent
d'un arbre.

               





Vell amic, atansa'm, oh!,
l'alta copa dels somnis, que en silenci
la buidaré fins caure en un vertígen,
de boira embolcallat  -oh líric do!-,
ànima endins, enrera, per on venci
l'espai, el temps, perdut cap a l'origen.

Joan Vinyoli














***

dissabte, 21 de març del 2015

Dia mundial de la poesia


ARBRES

Mesura tot l'embruix
de les fulles tan verdes.
M'enfilo pel brancam
i ara esclata la posta.
La veus la quietud?
Porpra endins de la tarda
s'esfilagarsen veus
anònimes i estranyes.
Dius que no en saps el nom
i això et desassossega.
Doncs bé, tots dos plegats
fugirem quan fosquegi.
Tens la pell de color
d'oblit i de tendresa. 
Just el color que escau
al neguit de les fulles.

Miquel Martí i Pol




***

dilluns, 16 de març del 2015

Recordant a Vinyoli (edició especial del 2009)

DOMINI MÀGIC + Passeig d'aniversari
Editorial Empúries-25 anys


Les gerres d'alabastre a la barana
de la terrassa del Migdia, plenes
de pètals d'or translúcid, es trabuquen.
Silenci buit d'abelles que brunziren
aquí fa poc.
Per més que el vulgui retenir,
llueix el temps imperceptiblement.
Qui mai podrà fixar l'evanescència?


Amb tot, la campanada al vespre cau madura,
l'aire de bronze va tornant-se llac
profund i llis que reflecteix l'enigma
i puja una certesa de subsòl
com la verdor compacta en primavera.
En la casa impalpable tot s'atura.

Joan Vinyoli



Del llibre: Domini màgic, 1984.

"...el llibre és el resultat final d'un procés que començà amb l'abandó de la poesia, seguit per un silenci durant el qual es produí una necessitat imperiosa d'escriure i, finalment, la represa de l'activitat poètica." (Sam Abrams. "Joan Vinyoli: poesia de revelació" Avui, 4 de juliol del 1984)






***


dimecres, 7 de gener del 2015

GENER


A una margarida

A tu l'hivern et porta en la garlanda
que lleugera li clou quatre cabells de plata;
amb aires suaus primavera els núvols aparta
i així t'assolella;
erals sencers d'estiu són teus per dret
i la tardor de tarannà tristet
s'aconsola amb el teu purpuri floret
quan la pluja és novella.

En els grups i colles que fan un ball pla
saludes gentil al vianant llunyà
que et torna la gràcia amb el gest de la mà,
desencisat, no gaire,
ni apenat, si tu demanes poc,
Tota sola, sovint, en un reclau remot
et trobem com un sospir que estava a jóc
i que ja anhelàvem.

Filla de tot l'any! Que corres i corres
el teu curs plaent i a les primeres hores,
saludant el sol, disposa t'eixamores
com l'alosa o el conill.
Retrobaràs les lloances que has perdut
i t'estimaran els homes igual en el futur
com ja fa temps, car no en va ets tu
d'Art i de Natura l'espill.

William Wordsworth