dissabte, 24 de maig del 2014

Jornada de reflexió

EL DESTÍ

En il·lusori somnieig d'abril,
com la glicina en la blavor del vespre,
així flotem sobre la vida un temps.
Tot és en pau, dorm el destí
com un infant, i reflectint les hores,
com riu quiet al fons de l'ampla vall
corre en silenci transparent la vida.



Però un dia, de sobte, es fa confusa
l'aurora i enigmàtica la llum;
de laberints de somni retornem,
estranys a tot, amb feixos de tristesa.
car el destí de sobte ens ha cridat
i tot es fa cruïlla.

Només qui sap de perdre's en l'incert,
seguint la brusca, perillosa crida,
pot dir-se gran: aquest no troba ja
mai més la pau, ans l'agulló tothora
l'empeny i res del món no l'acontenta.

Joan Vinyoli  (fragments)



***