dimecres, 15 abril de 2015

Arbres de CRETA


L'ARBRE



O lluny, o prop? Daurada vagament,
embriagada ja per l'opiata
crepuscular que dins l'aire es deixata,
s'eleva la gran copa somnolent
d'un arbre.

               





Vell amic, atansa'm, oh!,
l'alta copa dels somnis, que en silenci
la buidaré fins caure en un vertígen,
de boira embolcallat  -oh líric do!-,
ànima endins, enrera, per on venci
l'espai, el temps, perdut cap a l'origen.

Joan Vinyoli














***

dissabte, 21 març de 2015

Dia mundial de la poesia


ARBRES

Mesura tot l'embruix
de les fulles tan verdes.
M'enfilo pel brancam
i ara esclata la posta.
La veus la quietud?
Porpra endins de la tarda
s'esfilagarsen veus
anònimes i estranyes.
Dius que no en saps el nom
i això et desassossega.
Doncs bé, tots dos plegats
fugirem quan fosquegi.
Tens la pell de color
d'oblit i de tendresa. 
Just el color que escau
al neguit de les fulles.

Miquel Martí i Pol




***

dilluns, 16 març de 2015

Recordant a Vinyoli (edició especial del 2009)

DOMINI MÀGIC + Passeig d'aniversari
Editorial Empúries-25 anys


Les gerres d'alabastre a la barana
de la terrassa del Migdia, plenes
de pètals d'or translúcid, es trabuquen.
Silenci buit d'abelles que brunziren
aquí fa poc.
Per més que el vulgui retenir,
llueix el temps imperceptiblement.
Qui mai podrà fixar l'evanescència?


Amb tot, la campanada al vespre cau madura,
l'aire de bronze va tornant-se llac
profund i llis que reflecteix l'enigma
i puja una certesa de subsòl
com la verdor compacta en primavera.
En la casa impalpable tot s'atura.

Joan Vinyoli



Del llibre: Domini màgic, 1984.

"...el llibre és el resultat final d'un procés que començà amb l'abandó de la poesia, seguit per un silenci durant el qual es produí una necessitat imperiosa d'escriure i, finalment, la represa de l'activitat poètica." (Sam Abrams. "Joan Vinyoli: poesia de revelació" Avui, 4 de juliol del 1984)






***


dimecres, 7 gener de 2015

GENER


A una margarida

A tu l'hivern et porta en la garlanda
que lleugera li clou quatre cabells de plata;
amb aires suaus primavera els núvols aparta
i així t'assolella;
erals sencers d'estiu són teus per dret
i la tardor de tarannà tristet
s'aconsola amb el teu purpuri floret
quan la pluja és novella.

En els grups i colles que fan un ball pla
saludes gentil al vianant llunyà
que et torna la gràcia amb el gest de la mà,
desencisat, no gaire,
ni apenat, si tu demanes poc,
Tota sola, sovint, en un reclau remot
et trobem com un sospir que estava a jóc
i que ja anhelàvem.

Filla de tot l'any! Que corres i corres
el teu curs plaent i a les primeres hores,
saludant el sol, disposa t'eixamores
com l'alosa o el conill.
Retrobaràs les lloances que has perdut
i t'estimaran els homes igual en el futur
com ja fa temps, car no en va ets tu
d'Art i de Natura l'espill.

William Wordsworth

dimarts, 30 desembre de 2014

BON ANY 2015

Stephanie Pui-Mun Law -il·lustradora americana- 







GENER






"Llavors vingué el vell Gener, ben abrigat, 
per espantar el fred, amb moltes herbes
i tanmateix tremolava i glatia, glaçat, 
alenant-se les ungles per treure's el gebre;
una esmolada destral amb què tallava troncs
i dels arbres el brancam sobrer raïa."

"La reina de les fades", E. Spenser



***

diumenge, 21 desembre de 2014

Nadal 2014

BON NADAL

Madonna Litta - Leonardo D.Vinci


Naixement.........

Naixement torxa encesa
de l'eterna promesa.
Benaurat qui no es cansa
d'esperar l'esperança!

Joana Raspall -1980


***

dijous, 20 novembre de 2014

Tardor a La Garrotxa i Pla de l'Estany

HÖLDERLIN

M'exalta de vegades
encara el net perfil
de la muntanya esquerpa
retallat contra el cel
de llum diamantina.
Però estic en un lloc
de bardissar i malesa
i ja el sol de la tarda
m'escalfa de biaix.

Vell marbre escrostonat
en l'ombriva espessor
apartat ja del tot
dels vianants alegres,
sento les fulles caure
d'octubre, lentament,
roges, i l'heura verda
tornar-se groga al mur
del meu opac silenci.

Joan Vinyoli (1980)


























***