dilluns, 27 de juny de 2016

Resultats 26J

L'Inspiration

(què hem de fer?)


Françoise Collandre

***

dilluns, 6 de juny de 2016

JUNY


Sisè mes de l’any segons el còmput gregorià i el quart del primitiu calendari romà.
Té trenta dies. Possiblement es relaciona, etimològicament, amb Juno, la deessa muller de Júpiter. En aquest mes té lloc el començament del solstici d’estiu, amb les festivitats, celebrades des de temps molt antic, que l’acompanyaven i que als Països Catalans s’han traduït en les fogueres de la vigilia de Sant Joan. 

Enciclopèdia catalana













"I aleshores els joncs verds -oh quin verd tan brillant!
Els joncs que xiuxiuaven, cruixien, tremien...
I els espiadimonis -cap enjoiada reina
Tan rica -lliscaven amb les èlitres flotant
I aletajaven sobre les flors -éssers aeris,
amb arquets de Sant Martí, espurnejant a les ales"
Jean Ingelow


***

diumenge, 1 de maig de 2016

Parc Cervantes 2016


Commemorant els 400 anys de la mort de Miguel de Cervantes


Entrada a Barcelona de don Quijote.

Fragment del Capitol LXI on fa esment del bandoler Perot Rocaguinarda com a Roque Guinart:

En fin, por caminos desusados, por atajos i sendas encubiertas, partieron Roque, don Quijote y Sancho con otros seis escuderos a Barcelona. Llegaron a su playa la víspera de San Juan en la noche y abrazando Roque a Don Quijote y a Sancho, a quien dió los diez escudos prometidos, que hasta entonces no se los había dado, los dejó, con mil ofrecimientos que de la una a la otra parte se hicieron.

Volvióse Roque: quedóse don Quijote esperando el dia, así, a caballo, como estaba y no tardó mucho cuando comenzó a descubrirse por los balcones del Oriente la faz de la blanca aurora, alegrando las hierbas y las flores, en lugar de alegrar el oído; aunque el mesmo instante alegraron también el oído, el son de muchas chirimias y atabales, ruido de cascabeles, "trapa, trapa, aparta, aparta" de corredores, que al parecer, de la ciudad salían. Dió lugar la aurora al sol, que, un rostro, mayor que el de una rodela, por el mas bajo horizonte poco a poco se iba levantando.
....../














***

dijous, 21 d’abril de 2016

Primavera 2016

RAMS
M’agraden els rams de flors barrejades
on no predominen classe ni color,
perquè sempre hi trobo, gairebé amagades,
branques o floretes sense cap olor.
Senzilles, discretes, no són vanitoses;
sense elles no fóra el ram tan polit;
omplen les mancances, completen les formes,
sostenen les tiges que s’han afeblit;
fan reposar els ulls de magnificències
com les de l’orquídia, la rosa, el clavell…,
són com el socors de la terra mare
que sosté la vida al mateix nivell.
Branques o floretes d’un matoll o d’arbre
fan com si no hi fossin, però sort que hi són,
ben fermes i útils, per donar equilibri
a les riques toies que són com un món.

                                           Joana Raspall












***

dissabte, 2 d’abril de 2016

Esperant la primavera


Tant lluny de mi

Tan lluny de mi, tant lluny de mi
és la beutat que el pensament s'hi perd.
Quan vaig girant en el jardí
primavera se'n riu amb el seu mirar verd.

L'àlber, per sostenir la fulla clara,
té uns brancs de platejada voluptat.
El cel hi oneja tot just ara.
El cel que passa llis deixa l'home oblidat.

Ni un sol ocell, entendrint l'hora.
Ni un moviment, pel meu esguard.
La brisa no s'atura i va a la vora
dels tamarius i de la mar.

Josep-Sebastià Pons
(Illa,Rosselló 1886-1962)





































***

dilluns, 7 de març de 2016

Florència


LO CANVIADOR

Pus que tan bé sabets de canviar
e coneixets moneda com s'hic val,
assats tenits ben covinent cabal,
si dura tant la taula d'esmerçar;
parroquians no us falran per bon ús,
mas eu no crei gasanyets ab mé pus.
Jo no metrets vostres diners menuts
ab mos florins de pes ben coneguts.


Florí de pes, ducat, dobla e escut
e mig florí, croat, malla, diner,
mesclats arreu en lo vostre carner,
que mai comptar no volets per menut;
e crei que ho faits per franquesa de cor.
Mas jur-vos Déu que por aqueixa por,
ja no metrets vostres diners menuts
ab mos florins de pes ben coneguts.


Un bon florí sai que val per tot lloc 
d'aicest país onze sous, o lo pes,
e dats-lo vós per un diner jaquès,
e no curats si val molt més o poc.
Cert, ara fets lo guany de Na Peix-frit,
però no cur de vostre bon partit.
Ja no metrets vostres diners menuts
ab mos florins de pes ben coneguts.

Un fin ducat ço que val hom bé ho sap,
e d'un escut e dobla, que és d'or fi.
canvi fets vós ab croat mallorquí
e'z ab diner margullés e de cap.
Qui us trametés en Flandes per esmerç
no cregas Déu que eu hi volgués lo terç.
Ja no metrets vostres diners menuts
ab mos florins de pes ben coneguts.














Mas, pus le tocs dels metalls fer sabets
prou destrament, que-z autre bé no us sai,
e'z havets fait dels bons lo bon assai,
e com ets tals que el millor no en triets,
no us pensets vós que us ho dia per mé,
que aicest traüt no us vull far, per ma fe.
Ja no metrets vostres diners menuts
ab mos florins de pes ben coneguts.


En canviador, tant sots de bona fe
que tot és u a vós lo mal e el bé.
Ja no metrets vostres diners menuts
ab mos florins de pes ben coneguts.

Jordi de Sant Jordi-Segle XV



***

dimarts, 19 de gener de 2016

El cel del Laberint

Creta

Seure amb l'esquena
repenjada al mur.
Assumir els camins cecs,
les parets altíssimes,
la corba esmolada de tots els topants.
Respirar els dubtes,
repensar les morts.
Mirar cap amunt:
tots els laberints tenen cel,
i alguns, fins i tot,
tenen terrasses
des d'on es pot veure un tros de mar.

Sònia Moll Gamboa

***