dilluns, 20 de juliol de 2015

El Valle de Ordesa




Planta un árbol


Planta un árbol sobre la tierra yerma
y ayúdale a crecer, ayúdale a crecer
igual al socialismo que tenemos que hacer,
igual al socialismo que tenemos que hacer.


Hubo un tiempo de árboles partidos
de voces acalladas, de miedos y de gritos.
Hubo un tiempo hoy ya casi vencido
que sólo las raíces crecieron al olvido.

Nadie pudo romper esas raíces,
nadie pudo matar la libertad,
nadie pudo impedir que ellas crecieran
contra el viento, la sangre y la impiedad.

Hoy están a flor de nuestras pieles
para formar un bosque sobre el mar,
la vida es implacable con el hombre,
la historia no se puede parar.










***

dilluns, 22 de juny de 2015

Rius i Canals del Delta del Rin



FLANDES I PAÏSOS BAIXOS







LIMO AZUL
(Pauillac, Gironda)
Desviándose río abajo hacia los vados,
la mirada se fija en la tierra aluvial.
El río se atraganta en el banco       
de arcilla y escupe un suelo salobre. Islotes
se alargan y agrandan,  se tuercen
y encogen.

Limo arriba quiere la pupila estrecharse
al mirar el pólder. Aguas abajo
un horizonte más ancho se abre paso
en el limo azul.


Stefaan van den Bremt
Traducción del neerlandés:
Stefaan van den Bremt y Marco Antonio Campos


ZONA DE SOMBRA
“¡No te olvides que oscurece!”
me grita una voz de cuatro años
desde la ventana abierta al jardín
donde observo la luz en las piedras
de una casa que ya no sabe
ni donde está, que ha olvidado
quiénes somos, cómo esta zona
aislada se le escapa al pueblo.






***

diumenge, 3 de maig de 2015

Maig al Jardí Botànic



CAMÍ FLORIT
Llevamà, card, fonollassa,
rosella, cascall, lletsó,
vinagrella, corritjola,
ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
mare-selva, safrà bord,
floravia, canyaferla,
baladre, argelaga, albó,
falguera, olivarda, estepa,
clavell de moror, coscoll,
heura, contell, englantina,
vidalba, murta, maimó,
cama-roja, campaneta,
ravenissa, bruc, guixó
(i en l'aire color de vaume
l'esgarrifança d'un poll).







































***

dimarts, 21 d’abril de 2015

Abril al Parc Cervantes

Tot esperant la floració de roses......



"Ara les aloses desvetllen l'alegre matí
tot volant amb les ales enrosades;
la merla, al migdia, des del brancatge
fa vibrar l'eco dels boscos;
el tord salvatge en vàries notes
canta al dia ensonyat perquè reposi;
tots festegen en l'amor i en la llibertat
sense servituds ni cuites.





Ara el lliri floreix a la riba,
la prímula, falda enjús,
l'espinal brota a la vall
i l'aranyó ha esdevingut blanc com la llet"

Robert Burns



Del llibre : LA JOIA DE VIURE LA NATURA
El Diari d'Edith Holden





***

dimecres, 15 d’abril de 2015

Arbres de CRETA


L'ARBRE



O lluny, o prop? Daurada vagament,
embriagada ja per l'opiata
crepuscular que dins l'aire es deixata,
s'eleva la gran copa somnolent
d'un arbre.

               





Vell amic, atansa'm, oh!,
l'alta copa dels somnis, que en silenci
la buidaré fins caure en un vertígen,
de boira embolcallat  -oh líric do!-,
ànima endins, enrera, per on venci
l'espai, el temps, perdut cap a l'origen.

Joan Vinyoli














***

dissabte, 21 de març de 2015

Dia mundial de la poesia


ARBRES

Mesura tot l'embruix
de les fulles tan verdes.
M'enfilo pel brancam
i ara esclata la posta.
La veus la quietud?
Porpra endins de la tarda
s'esfilagarsen veus
anònimes i estranyes.
Dius que no en saps el nom
i això et desassossega.
Doncs bé, tots dos plegats
fugirem quan fosquegi.
Tens la pell de color
d'oblit i de tendresa. 
Just el color que escau
al neguit de les fulles.

Miquel Martí i Pol




***

dilluns, 16 de març de 2015

Recordant a Vinyoli (edició especial del 2009)

DOMINI MÀGIC + Passeig d'aniversari
Editorial Empúries-25 anys


Les gerres d'alabastre a la barana
de la terrassa del Migdia, plenes
de pètals d'or translúcid, es trabuquen.
Silenci buit d'abelles que brunziren
aquí fa poc.
Per més que el vulgui retenir,
llueix el temps imperceptiblement.
Qui mai podrà fixar l'evanescència?


Amb tot, la campanada al vespre cau madura,
l'aire de bronze va tornant-se llac
profund i llis que reflecteix l'enigma
i puja una certesa de subsòl
com la verdor compacta en primavera.
En la casa impalpable tot s'atura.

Joan Vinyoli



Del llibre: Domini màgic, 1984.

"...el llibre és el resultat final d'un procés que començà amb l'abandó de la poesia, seguit per un silenci durant el qual es produí una necessitat imperiosa d'escriure i, finalment, la represa de l'activitat poètica." (Sam Abrams. "Joan Vinyoli: poesia de revelació" Avui, 4 de juliol del 1984)






***