dimecres, 7 gener de 2015

GENER


A una margarida

A tu l'hivern et porta en la garlanda
que lleugera li clou quatre cabells de plata;
amb aires suaus primavera els núvols aparta
i així t'assolella;
erals sencers d'estiu són teus per dret
i la tardor de tarannà tristet
s'aconsola amb el teu purpuri floret
quan la pluja és novella.

En els grups i colles que fan un ball pla
saludes gentil al vianant llunyà
que et torna la gràcia amb el gest de la mà,
desencisat, no gaire,
ni apenat, si tu demanes poc,
Tota sola, sovint, en un reclau remot
et trobem com un sospir que estava a jóc
i que ja anhelàvem.

Filla de tot l'any! Que corres i corres
el teu curs plaent i a les primeres hores,
saludant el sol, disposa t'eixamores
com l'alosa o el conill.
Retrobaràs les lloances que has perdut
i t'estimaran els homes igual en el futur
com ja fa temps, car no en va ets tu
d'Art i de Natura l'espill.

William Wordsworth

dimarts, 30 desembre de 2014

BON ANY 2015

Stephanie Pui-Mun Law -il·lustradora americana- 







GENER






"Llavors vingué el vell Gener, ben abrigat, 
per espantar el fred, amb moltes herbes
i tanmateix tremolava i glatia, glaçat, 
alenant-se les ungles per treure's el gebre;
una esmolada destral amb què tallava troncs
i dels arbres el brancam sobrer raïa."

"La reina de les fades", E. Spenser



***

diumenge, 21 desembre de 2014

Nadal 2014

BON NADAL

Madonna Litta - Leonardo D.Vinci


Naixement.........

Naixement torxa encesa
de l'eterna promesa.
Benaurat qui no es cansa
d'esperar l'esperança!

Joana Raspall -1980


***

dijous, 20 novembre de 2014

Tardor a La Garrotxa i Pla de l'Estany

HÖLDERLIN

M'exalta de vegades
encara el net perfil
de la muntanya esquerpa
retallat contra el cel
de llum diamantina.
Però estic en un lloc
de bardissar i malesa
i ja el sol de la tarda
m'escalfa de biaix.

Vell marbre escrostonat
en l'ombriva espessor
apartat ja del tot
dels vianants alegres,
sento les fulles caure
d'octubre, lentament,
roges, i l'heura verda
tornar-se groga al mur
del meu opac silenci.

Joan Vinyoli (1980)


























***

diumenge, 16 novembre de 2014

Als voluntaris del 9N


El compromís de la societat civil va fer posible no només superar amb escreix el nombre de voluntaris necessaris per garantir la celebració del 9-N (en calien 20.000 i en van acabar sent 40.930), sino que també, i en paral·lel, la campanya Ara és l'hora, impulsada per Òmnium Cultural i Asemblea Nacional Catalana (ANC), va mobilitzar més de 40.000 persones que van recórrer el país amb la iniciativa Fem un país nou i amb la marató telefònica que va aconseguir fer 1.487.870 trucades en quatre dies. EL PUNT AVUI + (16.11.2014)

***

Oh Déu de les muntanyes, les estrelles i els confins il·limitats!
Oh Déu de la llibertat i dels cors joiosos!
Quan la faç dels homes esguardi amb els teus ulls,
no ens mancarà espai als mercats populosos:
M'envoltes, i cessa el soroll;
el teu univers és la meva cambra amb la porta tancada.

George Macdonald (1824-1905)


dimarts, 16 setembre de 2014

GALICIA 2014

NEGRA SOMBRA


Cando penso que te fuches,
negra sombra que me asombras,
ó pé dos meus cabezales
tornas facéndome mofa.

Cando maxino que es ida,
no mesmo sol te me amostras,
i eres a estrela que brila,
i eres o vento que zoa.

Si cantan, es ti que cantas,
si choran, es ti que choras,
i es o marmurio do río
i es a noite i es a aurora.

En todo estás e ti es todo,
pra min i en min mesma moras,
nin me abandonarás nunca,
sombra que sempre me asombras


Rosalia de Castro (Santiago de Compostela 1837 - Padrón 1885)


Este poema, "Negra Sombra" , converteuse nunha das máis emblemáticas cancións da música galega, porque o músico , Xoán Montés Capón (Lugo 1840-1899) uniu estas letras cun alalá recollido na Cruz do Incio. Foi presentado por primeira vez no Gran Teatro da Habana no ano 1892.
Considérase un dos cantos máis fermosos e elementais de Galicia, e as súas letras fúndense co trazo melódico de modo que xa non se conciben separadamente.

Traducció al castellà


Cuando pienso que te fuiste,
negra sombra que me asombras,
a los pies de mis cabezales,
tornas haciéndome mofa.

Cuando imagino que te has ido,
en el mismo sol te me muestras,
y eres la estrella que brilla,
y eres el viento que zumba.

Si cantan, eres tú que cantas,
si lloran, eres tú que lloras,
y eres el murmullo del río
y eres la noche y eres la aurora.

En todo estás y tú eres todo,
para mí y en mi misma moras,
ni me abandonarás nunca,
sombra que siempre me asombras.


Poema cantat per la M. del Mar Bonet en català (aquí)






***

dijous, 14 agost de 2014

Agost a Montserrat

EL RAMAT DE PEDRA

Sóc el pastor sempre despert: vigilo
de nit i de dia el meu arment de roques
que pastura fa segles, no movent-se
d'aquests verals on jo miro, callant,
la llisa mar al fons, que reverbera.
Se'ns ha adormit el temps: no passa
gent per aquí. De dia el sol
fa crepitar les pinyes. Sento flaire
d'agost, el cruixit d'una branca.
Cap gos d'atura no glapeix.
De  mica en  mica em vaig tornant de pedra
també. Miro de nit el firmament.
Ben abrigat sota una alzina,
no trigaré gens a dormir.

Joan Vinyoli














***