diumenge, 26 de març de 2017

L'Algarve


Horizonte (Mar portugués)

Mar de antes de nosotros, tus temores
coral tenían, playas y arboledas.
Despejadas la noche y la neblina,
pasadas las tormentas y el misterio,
se abría lo Lejano en flor, y el Sur astral
sobre la naves de la iniciación resplandecía.



Línea severa de lejana costa:
cuando la nao se acerca se yergue la ladera
de árboles donde nada lo Lejano tenía;
más cerca, se abre en sones y colores la tierra
y hay, en el desembarco, aves y flores
donde había, de lejos, sólo una línea abstracta.



Soñar es ver las formas invisibles
a distancia imprecisa, y, con sensibles
impulsos de esperanza y voluntad
buscar allá en la fría línea del horizonte
árboles, playas, flores, aves, fuentes:
besos que nos debía la Verdad.




Poema: Fernando Pessoa (1888 - 1935)

(Traducción: Jesús Munárriz)





***


divendres, 3 de febrer de 2017

Gener al Carmel





Noia plorant al Carmel

A la vora no hi ha mà
que t’alci per l’alegria,
ni cap pit on recolzar
el plany cremant que el corlliga,

només tu, molt lentament,
eixiràs cap a una riba,
on pujaràs a un vaixell
per navegar en mar antiga,

i si naufragues de nou
sola exposaràs la vida
per remuntar un altre cop
en mar blava, fins a Ítaca.

Del bloc Miralls d'Aigua de Carme Cabús



















***





dimecres, 21 de desembre de 2016

Nadal 2016


Ho sap tothom, i és profecia


--> Ho sap tothom, i és profecia
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L’aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d’una establia
Tota d’arrels, al fosc d’un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d’albat,
Criden per l’ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d’escata
Quan crema l’arbre dels escrits;
Al capità d’una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L’or i l’escuma d’una mata,
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l’Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d’aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol.
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l’autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s’han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l’era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverder
Porten les mels de llur cinglera
i omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre’s.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d’Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintà.

La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncien l’aventura,
Les Illes porten el saïm,
i els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.
                         
J. V. Foix, El Port de la Selva, Nadal de 1953



BON NADAL 2016

Plaça Sant Jaume - Barcelona


***

dilluns, 21 de novembre de 2016

Concert de Santa Cecília a Gironella



A Gironella
una vila tan bella,
n'hi ha una donzella
que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen,
se n'aconsolen,
desitjaria
poguer-m'hi casar.







Jo en vaig i en vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo en vaig i en vinc
de la vora, vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre
l'amor manteniu.













Quatre vegades
la n'he demanada,
quatre vegades
que m'han dit que no.
Quatre vegades,
quatre carbasses;
Déu en conservi
la bona llavor.









Coral Espígol








Quan ja en passava pels plans de Corbera
em giro "enradera"
i em poso a plorar.
Ai! adéu vila
de Gironella
tu n'ets la causa
si me'n "tinc d'anar."



Jo en vaig i en vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo en vaig i en vinc
de la vora, vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre
l'amor manteniu.



***

dissabte, 5 de novembre de 2016

Tardor a l'Aude





PARPELLA D'OR DEL VESPRE
Parpella d'or del vespre, la tardor
a enrogir la vall fina vindrà encara,
i no en veurà la resplendor
ella que ha fet ma vida clara.
Pacte callat de fulles i de vent
on cada tarda el món s'ordena
entre el repòs i el moviment,
ritme suspès que l'aire mena.
Ara ella és sense veu i sense alè,
i en cada vena el seu record murmura,
passat més pur en el no-re
d'ésser el present absència pura.

JOSEP-SEBASTIÀ PONS (1886-1962)







***

diumenge, 25 de setembre de 2016

L'Horta Florida

Jardins de les Termes Montbrió, lligats al popular poema 
"La vaca cega" de Joan Maragall (1860-1911)

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar, ella cauria!
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.






















***

dilluns, 22 d’agost de 2016