dimecres, 7 de gener del 2015

GENER


A una margarida

A tu l'hivern et porta en la garlanda
que lleugera li clou quatre cabells de plata;
amb aires suaus primavera els núvols aparta
i així t'assolella;
erals sencers d'estiu són teus per dret
i la tardor de tarannà tristet
s'aconsola amb el teu purpuri floret
quan la pluja és novella.

En els grups i colles que fan un ball pla
saludes gentil al vianant llunyà
que et torna la gràcia amb el gest de la mà,
desencisat, no gaire,
ni apenat, si tu demanes poc,
Tota sola, sovint, en un reclau remot
et trobem com un sospir que estava a jóc
i que ja anhelàvem.

Filla de tot l'any! Que corres i corres
el teu curs plaent i a les primeres hores,
saludant el sol, disposa t'eixamores
com l'alosa o el conill.
Retrobaràs les lloances que has perdut
i t'estimaran els homes igual en el futur
com ja fa temps, car no en va ets tu
d'Art i de Natura l'espill.

William Wordsworth