Lluna de Març

Primer aniversari Moviment INDIGNATS!

2012-05-15T18:35:00.000+02:00

Alcem la mà si els murs són blancs!

Obrim, de bat a bat, portals

I finestres caduques! A les calçs

D'antics casals marquem-hi solcs pregons.

Fragment M'alegro e canto nella

Stagion Novella (*) Boccaccio

J.V. Foix (Antologia poètica)

***

aPARAULA'm : Panteix

2012-05-09T11:41:00.000+02:00

"Ja és en marxa la convocatòria per participar, des de la xarxa, en els actes de commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, l'Any de la paraula viva."

Això ens diu en Victor Pàmies des del seu blog "Raons que rimen".

M'afegeixo a la convocatòria amb aquesta paraula:

Panteix:

Voldria apadrinar aquest mot i dedicar-lo a tots els professionals de la medicina, atès que una vegada un facultatiu del servei d'urgències, no em va entendre quan intentava explicar aquest síntoma que tenia el malalt. Potser no està prou viva aquesta paraula i caldria que fos ressucitada.

***

Instantànies alguereses

2012-05-03T18:49:00.000+02:00

Al maití quan a l'alba espunta'l sol

mil colors hi dona a l'Alguer mia

un amor sés tu o terra mia

qui te veu de te deixar lo cor l'hi dol

Al cor meu jo te tenc i te vull bé

un gran bé que viu de alegria

per mi ses tu la mare mia

per a tu mia cançò jo cantaré

Tu ses la mare mia, o bella Alguer

te tenc a dins del cor i cada dia

jo prec per a tu a terra mia

de tot cor te prec i te vull bé

a tots te present o pais meu

a tots agrada, a tots agrada estar

sés una terra ispirada de Déu

altre al món com a tu no n'hi ha

Al maití quan a l'alba espunta'l sol

mil colors hi dona a l'Alguer mia

un amor ses tu o terra mia

qui te veu de te deixar lo cor l'hi dol

LO PAIS MEU

***

Sant Jordi 2012

2012-04-25T18:24:00.000+02:00

LES ROSES RECORDADES

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu

***

Xipre del Nord ; del cristianisme a l'islamisme

2012-04-15T11:21:00.003+02:00

Famagusta


Catedral de Sant Nicolau / Mesquita Lala Mustafa Pasa


interior Catedral Sant Nicolau/ Mesquita Lala Mustafa Pasa

Nicòsia- Catedral Santa Sophia/ Mesquita Selimiye


interior Santa Sophia/Mesquita Selimiye

Crida a l'oració

Famagusta

Nicòsia- Santa Sophia/Mesquita Selimiye

Els qui han rebut les escriptures, la Biblia santa,
ells la coneixen, com ells coneixen molt bé els seus fills.
Els qui s'han perdut a ells mateixos, és que no hi creuen.
No hi ha ningú més pecador, en les tenebres,
que qui inventa una mentida contra Al·là, Déu,
que qui afirma que són mentida els textos divins,
els Seus miracles!
Car Déu no ajuda els pecadors de les tenebres a prosperar!
___

أولئك الذين حصلوا على الكتاب المقدس، الكتاب المقدس،
وهم يعرفون ذلك، وهم يعرفون جيدا كيف أطفالهم.

أولئك الذين خسروا أنفسهم، ونعتقد أن هناك.

ليس هناك أكثر خاطئين، في الظلام،
من هو الذي افترى على الله، الله،
الذي يقول لك هذا يكذبون النصوص الإلهية،
صاحب المعجزات!

في سبيل الله لا يساعد الخطاة من ظلمة لتزدهر!

Sura 6

AL-ANAM

Els ramats

***

TROODOS (Xipre) Patrimoni de la Humanitat

2012-04-09T11:56:00.000+02:00

Dijous Sant visita al Monestir de KYKKOS

Centre de pelegrinatge de l'Església Ortodoxa Xipriota

Mosaics de les Paràboles

***

Vaga

2012-03-29T19:14:00.000+02:00


Gondel (trobat a Internet)

Sonet

Si la reivindicació

d'un estil de societat

és la gran finalitat

de la vaga, servidor

se sent amb l'obligació

de fer feina compromesa,

perquè la meva comesa

de versaire i trobador

és polir l'agitació

amb vivacitat, bellesa......

Mesclar vaga i vaguetat

fóra un dubte ideològic.

Els compromisos de l'art

no només són jocs retòrics.

Josep Pedrals

***

Sentiments de dona

2012-03-14T16:40:00.001+01:00

Exposició 7.03.2012 - 29.04.2012

MALALTA

Malalta m'ha dit la gent,

malalta:

no per l'aire ni el color

de la galta,

sinó pel meu vers llanguent.

Si mai em sabeu absent,

malalta

bé podrà dir-me la gent,

que ja un mal d'enyorament,

en pensar-hi, lentament

m'assalta.

Clementina Arderiu (1889-1976)

L'esperança encara (1969)

PÒRTIC

Jo porto dintre meu

per fer-me companyia

la solitud només.

La solitud immensa

de l'estimar infinit

que voldria ésser terra,

aire i sol, mar i estrella,

perquè fossis més meu,

perquè jo fos més teva.

Rosa Leveroni (1910-1985)

Epigrames i cançons (1938)

FRÀGILS MURALLES

Fràgils muralles,
arbres batuts pel vent entre les closes,
com en recorden
les eixes de silenci
entre molts pensaments i la paraula!
Tantes vegades
ens és negat, germans, dir cada cosa
amb el nom clar que una vella sang dicta!

Maria Àngels Anglada (1930-1999)
Columnes d'hores (1990)

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
Plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,
Sabó de tall, baieta, llexiu, sorra,
I sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
Esponja, pala de plegar escombraries,
Gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Maria Mercè Marçal (1952-1998)
Cau de llunes (1977)

***

Dia Internacional de la Dona Treballadora

2012-03-08T09:12:00.000+01:00

El coratge de la boca closa, malgrat l'artilleria!
la ratlla rosa i quieta, un cuc, assolellant-se
Hi ha discs negres al darrere, els discs de l'ultratge,
i l'ultratge d'un cel, el del seu cervell folrat.
Els discs giren, demanen que se'ls escolti
carregats, com ho estan, amb històries de bastardies.

El coratge de callar, Frag.

Sylvia Plath, 1932-1963

***

La dolça Festa- San Medir- Gràcia

2012-03-03T21:18:00.001+01:00

Comença la Festa.....

La Vila

Les colles

***

Els balcons

***

La música

***

Els genets

***

S'acaba la Festa...

La ciutat des de les Tres Creus

2012-02-22T19:38:00.000+01:00

Em dol de debò que el domini de l'home

Hagi destruït els lligams socials de la Natura

I que justifiqui aquesta concepció errònia,

La qual fa que t'espantis

De mí, tu pobre company terrestre,

I mortal com jo.

A un ratolí, Frag.

George Meredith

***

Premi World Press photo 2011

2012-02-11T18:35:00.000+01:00

Fotògraf: Samuel Aranda

La dolcesa de viure oculta el Fet,
I es colltorcen les testes moribundes;
Braços segurs basteixen murs extravagants
-I hem esquinçat els cartells que tapen els sostres celestes!

Tots mirem pels ulls de les claraboies
I acotem, agònica, la faç,
I els teus ulls, i els meus ulls, i els vostres,
S'acluquen tendres i temibles en el son.
Si ens donàvem les mans no temeríem
Ni la projecció damunt els guixos
De tantes cares mortes,
Ni l'anar i el tornar sense folga,
Entre aiguamolls, borres i cordes,
Dels mestres d'obres impassibles.

Les cares mortes queien amb fressa de fulles,

però els mestres d'obres no plegaven

J.V.Foix - Abril de 1928

***

Recordant a J.V. FOIX

2012-01-29T21:05:00.000+01:00

"El catalanisme essencial"
(28-5-1936)
"Tant més que treballàvem tants d'anys durament i coratjosament per la causa final de Catalunya -que és la incorporació com a entitat espiritual independent a la cultura universal. Allà on dèiem "Catalanisme" molts han posat "Autonomia" també; quan crèiem molts que calia catalanitzar d'arrel, molts d'altres han cregut que el més urgent era "republicanitzar" a la manera castellana, o provincianitzar a la francesa o a la moscovita. L'autonomia ha esdevingut aleshores un tema abstracte, fàcil de defensar, de Barcelona estant, en mal castellà, en diaris provincians entre la ressenya d'una corrida de toros i un discurs, tot eloqüent, d'algun ateneista madrileny embriagat de la seva pròpia eloqüència."

ESCRITS CATALANISTES
(Dins J:V: FOIX Obres completes/3. Articles i assaigs polítics. Barcelona, Ed. 62, 1985)

***

Hiverns a Castella

2012-01-10T18:04:00.000+01:00

La inmoble encina al cielo inmoble alza redonda

la copa prieta que ni cierzo fiero riza

mientra el sauce llorón en el agua huidiza

la cabellera tiende hundiéndola en la onda.

Van sus hojas de otoño del río en la ronda

hacia el mar en que el río vencido agoniza

y al llegar del invierno los cielos ceniza

menea su manojo de varas sin fronda.

M.de Unamuno

Frag. poema LA ENCINA I EL SAUCE

***

Pessebre popular a Barco de ÁVILA

2011-12-31T16:39:00.000+01:00

Introducción

Amigos e vassallos de Dios omnipotent,
si vos me escuchássedes por vuestro consiment,
querríavos contar un buen aveniment:
terrédeslo en cabo por bueno verament.

Yo maestro Gonçalvo de Verceo nomnado,
yendo en romería caeçí en un prado,
verde e bien sençido, de flores bien poblado,
logar cobdiçiaduero pora omne cansado.

Davan olor sovejo las flores bien olientes,
refrescavan en omne las [carnes] e las mientes;
manavan cada canto fuentes claras corrientes,
en verano bien frías, en ivierno calientes.

Frag. MILAGROS DE NUESTRA SEÑORA

Gonzalo de Berceo (Berceo c. 1197 - antes de 1264) fue un escritor español del llamado «mester de clerecía»..

***

Barri d'Horta en temps nadalenc

2011-12-08T19:01:00.001+01:00

Una passejada matinal pel barri d'Horta en època nadalenca.

Detalls arquitectònics, jardins i una mostra dels seus edificis modernistes i centenaris.

***

Fira de Nadal a la Plaça Nova

2011-11-27T19:52:00.001+01:00

A Barcelona, pels voltants de la Seu, se celebra la fira d'elements per a pessebre més important que es fa aquesta temporada. S'hi venen figuretes, casetes de suro i de cartó, suro per a simular els panorames, l'herbei i els elements vegetals per a vestir el paisatge. Els pesebristes i amics del pessebre acudeixen a visitar-la. Fou costum que hi anés tota la mainada de la ciutat acompanyada dels seus pares. Era obligat de comprar-los quelcom. En arribar a casa, hom endega un pessebre més o menys important, segons les possibilitats. Aquest pessebre havia estat eminentment infantil i servia només d'entreteniment a la mainada, la qual frisava per veure convertits en realitat plàstica els elements que li havien comprat a la fira amb les despulles del pessebre de l'any anterior.

J.Amades Costumari Català.VolumV

***

Descobrint Patrimoni a Tarragona

2011-10-30T16:50:00.000+01:00


Emperador Adrià

"Procurem entrar a la mort amb els ulls oberts"

***

Tardor a Collserola

2011-10-15T17:55:00.000+02:00

Pels voltants de Vila Joana

CANT MÍSTIC

A l'arbre d'amor
m'he enfilada un dia,
sols per abastar
lo fruit de la vida.
Quin sabor tan dolç!
quina olor tan fina!

Frag. SOTA L'OMBRETA

M.J.Verdaguer

***

Ciutadella de Roses

2011-09-25T19:43:00.000+02:00

El golf de Roses és extraordinari, d'una bellesa de grans proporcions, d'una realitat que a vegades sembla enlluernada

Josep Pla (De l'Empordanet a Perpinyà)

***

L'estiu s'acaba

2011-09-17T19:53:00.000+02:00

"Setembre bo està serè

del dia primer al trentè"

***

Diada Nacional de Catalunya 2011

2011-09-11T19:40:00.000+02:00

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya

***

Festa Major de Gràcia 2011

2011-08-15T20:40:00.000+02:00

Enguany el mar ha estat el protagonista de dos dels carrers visitats, un del quals desitgem que obtingui un bon Premi

***

El Regne de les Catarates. Els llacs de Plitvice

2011-08-10T17:32:00.000+02:00

Croàcia

A la nit només brilla el cel. Il·lumina les cases, els gratacels, els pals de telègrafs, es tamisa entre les branques, dibuixa amb tinta xinesa les siluetes dels escasos passejants, aquest bon cel, dic de contenció contra la obscuritat. Un jove és a la teulada, fuma i intenta desembullar les imatges. El reflex de la ciutat asfixiada entela la visió del llac, la brillantor de neó dels peixos saltadors, les veus de les nàiades, l'acostumada maledicció -tant de bo la teva mare hagi de buscar-te algun dia al fons del llac-, una crida des de l'altra vora, una cançó llunyana popular, l'eco dels gots trencats en alguna taverna a vint kilòmetres de l'horitzó.

Frag. La Truita

El jardiner de Sarajevo

Era de l'Imperialisme europeu

2011-07-18T17:54:00.000+02:00

... El 1848 va arribar una nova explosió revolucionària. Els revolucionaris es van veure provocats per situacions molt diferents, i tenien també objectius diferents seguint camins divergents i confusos. En gran part d'Itàlia i Europa Central es van rebelar contra governs que consideraven opresors perquè no eren lliberals....

Jardins d'alguns Palaus aristocràtics del Nord d'Itàlia

...No obstant el 1848 van haver-hi alguns aixecaments genuinament populars. A Itàlia van ser freqüents les rebelions de ciutadans, més que de camperols: els camperols llombards de fet van donar la benvinguda a l'exèrcit austríac quan va tornar, perquè no veien cap avantatge en una revolució dirigida pels aristòcrates que eren els seus terratinents...

...Els lliberals van considerar el 1848 com una "primavera de les nacions". Si realment ho va ser, els seus fills aviat es van marcir. A finals del 1849, l'estructura formal d'Europa tornava a ser pràcticament com el 1847, malgrat els canvis importants introduïts en alguns països. Sens dubte, el nacionalisme havia estat una gran causa popular el 1848, però no suficientment fort per sustentar els governs revolucionaris....

Textos extrets del Volum III de la HISTÒRIA UNIVERSAL. J.M. ROBERTS