dimarts, 25 de març del 2014

Falles a Benicarló


Poesia fallera

Extreta de Fòrum Faller Independent
Gaby Rodrigo -Port de Sagunt

Banyat pel mar Mediterrani
i entre flors d’ azahar
trobem un bonic territori
que forma nostra comunitat.

Una comunitat plena d’ arrels
plena de història i tradicions
des de Sagunt fins a Utiel
des de Orihuela a Vinaròs.

València amb les seues falles
les dolçaines i tabalets
acompanyen d’ alegria i rialles 
a la pólvora i els masclets..

Més al sud les Fogueres
i els moros i cristians
junt al torró d’ametles
caracteritzen a Alacant.


Al nord trobem les Gaiates
plenes de llum i color
que anuncien amb fum i traques
a les festes de Castelló.


Però una cosa harmonitza
desde el nord fins al sud
que per a nosaltres simbolitza
unes colors i unes costums.

Els colors del nostre emblema
junt al nostre rat penat
els colors de la senyera
que el Rei en Jaume ens posà

I eixe idioma que es parlava
al nostre Tirant lo Blanc
i que amb gràcia s’expressava
clar que sí, en Valencià.

Esta terra valenciana
plena d’horts de tarongers
crea enveja sana
quan venen els forasters.

Un orgull i un sentiment
hem de tindre al cor i al cap
i sempre estar contents
com no, de ser valencians!!!


























***

dissabte, 8 de març del 2014

Mar d'hivern


El mar brilla davant seu. El sol abraça el vell, atrapat entre dos focs amics. El cos afluixa els nusos de tensió i aplana les arrugues del front. La circulació de la sang li provoca formigueix i pessigolles fins els peus. Les vísceres expremudes pel fred s'han calmat. És un desglaç. Li cauen dues llàgrimes de felicitat. Té el cap aixecat, buscant a cegues la font de calor, com un girasol. Una respiració profunda li aixeca el pit. És una onada que l'engoleix. Els llavis una mica oberts, així la llengua també tasta.

Davant seu, les onades alcen crestes, que són mocadors blancs i saluden les embarcacions. Coloms i gavines juguen a entrar dins el vent. El vent els expulsa amb violència i han de pujar amunt per frenar. Passa volant un globus vermell perdut. Tant de bo pogues fer entrar el febrer dins del seu cau tebi de l'escullera, triar-lo com a casa, i així ja no faria nosa. Tant de bo pogués. Pot.


Un poeta va escriure: "Quina competició, en el caos. És una cosa molt estúpida". De cap manera, La lluita tumultuosa per viure, des de la carrera dels espermtozous fins a la salvació desordenda d'un naufragi, era fugida, fúria, afany, fortuna i molt més, però no era estúpida. A la gàbia de ferro d'aquella nau anglesa, l'havia beneït aquella cosa mal considerada estúpida, la vida en estat pur.

El sol a la cara li fa tenir les parpelles tancades. El mar li omple les orelles. Ha envellit tal com i tant com havia demanat. Li aflora un gràcies al cos, i el pronuncia.


Fragments: Una cosa molt estúpida

Erri De Luca













***

dilluns, 3 de març del 2014

Els nens de Sant Medir 2014







 El semàfor s’ha empipat
Amb la coloma atrevida que passa amb roig,
 i li crida:-Atura’t! que t’has pensat que jo aquí no hi pinto res? o és que t’has cansat de viure?
Espera el verd! m’has entès?-Ai, beneit! No em facis riure!-contesta ella-. Sisplau, ocupa’t del teu carrer, que jo sempre passaré mentre el cel em marqui blau!



Joana Raspall

***