CANT DE MARÇ
O cel, de nou amb la gran torxa encesa!
Deixo recances i colgat caliu
Torna a mos ulls el goig i l'escomesa,
pollanc al vent, tot el meu esser viu.
Jo cantaré com lluen les bardisses,
con neixen llucs, encara avui secrets,
com volten l'aire, d'un no-res felices,
les esperances amb els ulls distrets,
com les futures dolces estimades
senten, en nou misteri, batre el cor,
com l'arbre que fou erm en les ventades
és resseguit per teranyines d'or.
Josep Carner (1884-1970)
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada