A Gironella
una vila tan bella,
n'hi ha una donzella
que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen,
se n'aconsolen,
desitjaria
poguer-m'hi casar.
Jo en vaig i en vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo en vaig i en vinc
de la vora, vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre
l'amor manteniu.
Quatre vegades
la n'he demanada,
quatre vegades
que m'han dit que no.
Quatre vegades,
quatre carbasses;
Déu en conservi
la bona llavor.
 |
| Coral Espígol |
Quan ja en passava pels plans de Corbera
em giro "enradera"
i em poso a plorar.
Ai! adéu vila
de Gironella
tu n'ets la causa
si me'n "tinc d'anar."
Jo en vaig i en vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo en vaig i en vinc
de la vora, vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre
l'amor manteniu.
***
