dissabte, 5 de novembre de 2016

Tardor a l'Aude





PARPELLA D'OR DEL VESPRE
Parpella d'or del vespre, la tardor
a enrogir la vall fina vindrà encara,
i no en veurà la resplendor
ella que ha fet ma vida clara.
Pacte callat de fulles i de vent
on cada tarda el món s'ordena
entre el repòs i el moviment,
ritme suspès que l'aire mena.
Ara ella és sense veu i sense alè,
i en cada vena el seu record murmura,
passat més pur en el no-re
d'ésser el present absència pura.

JOSEP-SEBASTIÀ PONS (1886-1962)







***

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada