dimecres, 15 d’abril de 2015

Arbres de CRETA


L'ARBRE



O lluny, o prop? Daurada vagament,
embriagada ja per l'opiata
crepuscular que dins l'aire es deixata,
s'eleva la gran copa somnolent
d'un arbre.

               





Vell amic, atansa'm, oh!,
l'alta copa dels somnis, que en silenci
la buidaré fins caure en un vertígen,
de boira embolcallat  -oh líric do!-,
ànima endins, enrera, per on venci
l'espai, el temps, perdut cap a l'origen.

Joan Vinyoli














***

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada