Maig 2013 -Setmana de la poesia

Recordant a Miquel Martí i Pol

Ah!, com hauria estat bell d'haver crescut

sense aquest pes enorme a les espatlles,

sense aquesta gran nosa dins la boca, en una casa blanca, vora mar,

amb les finestres sempre obertes.

Com hauria estat bell d'haver pogut

eixarcolar la terra, escriure versos,

conèixer gent, enamorar les noies,

amb els muscles lleugers

i les dents esmolades.

Ara no trobaríem

indecent o covard seure pels marges

a esperar la florida de les roses,

ni tindríem els ulls tant enrogits,

ni els llavis secs, ni aquesta veu tant ronca.

Ara no ens creixerien líquens al moll dels ossos,

si haguéssim pogut riure sense aquesta 

gran nosa dins la boca,

sense aquest pes enorme a les espatlles.

Amb vidres a la sang - 1977

***