No sap pilot, ni ho sap qui du el timó,
el vent que fa, i segueixen per un
antic costum els camins de la mar.
Així vaig jo, com perdut dins les hores,
com navegant que busca far enlloc
que el pot guiar; però la meua nau
sent els embats dels vents contradictoris,
i un cansament de fusta l'escomet.
Enyore un temps que no és vingut encara
com un passat d'accelerada lluita,
de combatius balcons i d'estendards,
irat de punys, pacífic de corbelles,
nou de cançons, parelles satisfetes,
el menjador obert de bat a bat
i el sol entrant fins al darrer racó.
Com un sac ple de pedres i de pluja
camine, vaig i vinc, i mai no torne:
em perd enlloc i després no m'hi trobe
per la ciutat que no conec, funesta.
Com un sac ple de pedres i de pluja,
d'interrogants que ningú no em contesta,
vaig pels carrers, vaig trucant a les portes,
que se'm desfan, corcades, a les mans,
i veig buidor i veig sols estupor.
em busque en va, per mi mateix pregunte,
la casa on visc, i ningú no em contesta
sinó jo sol, que erre en la resposta.
Com un sac ple de pedres i de pluja.
Valencià de catalana arrel,
de permanent convicció central,
em sé i em dic i em declare fidel
per sempre més al més íntim principi.
Fragments- Quaderns de la derrota
Vicent Andrés Estellés
***
Oh! quins paissatges de mar més calms
ResponElimina