dissabte, 4 de maig de 2013

Costa Blanca



No sap pilot, ni ho sap qui du el timó, 
el vent que fa, i segueixen per un 
antic costum els camins de la mar. 
Així vaig jo, com perdut dins les hores, 
com navegant que busca far enlloc 
que el pot guiar; però la meua nau 
sent els embats dels vents contradictoris, 
i un cansament de fusta l'escomet.



Enyore un temps que no és vingut encara 
com un passat d'accelerada lluita, 
de combatius balcons i d'estendards, 
irat de punys, pacífic de corbelles, 
nou de cançons, parelles satisfetes, 
el menjador obert de bat a bat 
i el sol entrant fins al darrer racó.


Com un sac ple de pedres i de pluja 
camine, vaig i vinc, i mai no torne: 
em perd enlloc i després no m'hi trobe 
per la ciutat que no conec, funesta. 


Com un sac ple de pedres i de pluja, 
d'interrogants que ningú no em contesta, 
vaig pels carrers, vaig trucant a les portes, 
que se'm desfan, corcades, a les mans, 
i veig buidor i veig sols estupor.




Com un sac ple de pedres i de pluja 
em busque en va, per mi mateix pregunte, 
la casa on visc, i ningú no em contesta 
sinó jo sol, que erre en la resposta. 
Com un sac ple de pedres i de pluja. 






   Valencià de catalana arrel,
de permanent convicció central, 
em sé i em dic i em declare fidel
per sempre més al més íntim principi. 



 

 Fragments- Quaderns de la derrota 
Vicent Andrés Estellés



 ***

1 comentari: