Muntanyes del Valle de Tena

Aragón

(José Antonio Labordeta)

Polvo, niebla, viento y sol
y donde hay agua, una huerta;
al norte, los Pirineos:
esta tierra es Aragón.
Al norte, los Pirineos
al sur, la sierra callada,
pasa el Ebro por el centro
con su soledad a la espalda.
Dicen que hay tierras al este
donde se trabaja y pagan...
Hacia el oeste el Moncayo
como un dios que ya no ampara.
Desde tiempos a esta parte,
vamos camino de nada,
vamos a ver como el Ebro
con su soledad se marcha.
Y con él van en compaña
las gentes de estas vaguadas,
de estos valles, de estas sierras,
de estas huertas arruinadas.
Polvo, niebla, viento y sol
y donde hay agua, una huerta;
al norte, los Pirineos:
esta tierra es Aragón.

Paisatges de Menorca

Albada a Menorca

Bellesa del sol ixent
en l’albada de Menorca
quan el mar és vent de foc
i en el cel floreixen roses,
quan somriu el darrer estel
i quan tota l’herba plora
pel goig de veure que el sol
radiant senyala, allà enfora…

Vaixell de veles inflades
deixa dolçament la costa
bressolat per la cançó
dolcíssima de les ones…

Cavalls daurats en el cel
acompanyen a l’aurora
i en el coster es senten músiques
d’arpes que… riuen o ploren?

O riuen i ploren i canten
cançons antigues i noves
d’esperances velles, velles,
tant com l’ancestral Menorca.

Jo camín d’ací i d’allà
cercant no sé quines coses,
mirant les tendres roselles
que entre civada ixen soles
veient com els tarongers
llueixen ses fulles noves
i l’aire de tota l’illa
és un calze ple d’aromes…

Jo voldria eternitzar
aquesta daurada aurora.
Quedar en el meu petit món
com el que tanca la porta…

Arcadi Gomila

Extret d'Illanvers "Blocs poètics de Menorca"

***

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

 

Oda a Barcelona 

***

Juny a Les Garrigues

Darrera venia l'alegre Juny, amb bolcall
de fulles verdes, com un comediant;
i això que combina comèdia i treball
que amb l'aixada potser li vindria.
Sobre un cranc cavalcava, que el duia 
amb passa errívola, arrossegant,
a reculons, com quan la barca
gira d'esquena al vent el navegant.

Spenser

Un cel sense núvols, un món de brugueres,
Porpra de didalera, groc de ginesta;
Nosaltres dos entremig, passem plegats pel gual;
Esbatent la mel, trepitjant perfum.
Eixams d'abelles s'embriaguen de trèvol,
Munió de llagostes fan bots al nostres peus,
Parelles d'aloses, s'envolen cap a matines,
Donant gràcies al Senyor per una vida tan dolça.

Jean Ingelow

Per què el pensament se te'n va
als novals de Grècia?
Els nostres ocells tenen un igual volar,
tan bon pellam les nostres bèsties.
Sap el muntanyenc abellaire
i la pera assaonada
que existeix l'Arcàdia
a la nostra contrada.

Norman Gale

***