dimarts, 19 de gener de 2016

El cel del Laberint

Creta

Seure amb l'esquena
repenjada al mur.
Assumir els camins cecs,
les parets altíssimes,
la corba esmolada de tots els topants.
Respirar els dubtes,
repensar les morts.
Mirar cap amunt:
tots els laberints tenen cel,
i alguns, fins i tot,
tenen terrasses
des d'on es pot veure un tros de mar.

Sònia Moll Gamboa

***

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada