dijous, 21 de novembre de 2013

Dansa de núvols






No entendré mai per què els núvols no canten
quan, tot lliurant-se a caprici del vent,
s'esfilagarsen com un vel de gasa
en giragonses suaus d'un vals lent.

Sento en silenci com l'indesxifrable
compàs de pauses entre violins...

No entendré mai per què els núvols amaguen
les melodies que els bateguen dins.

Joana Raspall







***
Fofografies tardorals dels núvols del Baix Llobregat

2 comentaris:

  1. Com m'agraden els núvols! Ahir també vam ser fora de Barcelona però no vam veure aquesta meravella. Gràcies per les fotos!

    ResponElimina
  2. Quina intuïció. Heus ací que als pocs dies de la publicació d'aquest poema mor als cent anys la poetessa. Sempre ha estat millor evocar l'autor en vida que no pas havent mort.

    ResponElimina