 |
| Exposició 7.03.2012 - 29.04.2012 |
MALALTA
Malalta m'ha dit la gent,
malalta:
no per l'aire ni el color
de la galta,
sinó pel meu vers llanguent.
Si mai em sabeu absent,
malalta
bé podrà dir-me la gent,
que ja un mal d'enyorament,
en pensar-hi, lentament
m'assalta.
Clementina Arderiu (1889-1976)
L'esperança encara (1969)
PÒRTIC
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.
Rosa Leveroni (1910-1985)
Epigrames i cançons (1938)
Fràgils muralles,
arbres batuts pel vent entre les closes,
com en recorden
les eixes de silenci
entre molts pensaments i la paraula!
Tantes vegades
ens és negat, germans, dir cada cosa
amb el nom clar que una vella sang dicta!
Maria Àngels Anglada (1930-1999)
Columnes d'hores (1990)
Plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,
Sabó de tall, baieta, llexiu, sorra,
I sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
Esponja, pala de plegar escombraries,
Gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
Maria Mercè Marçal (1952-1998)
Cau de llunes (1977)
***
Gràcies per recordar-me les veus d'aquestes dones. Si Clementina Arderiu no s'hagués casat o si el seu marit no hagués estat Carles Riba, segurament seria molt més coneguda.
ResponElimina