Croàcia
A la nit només brilla el cel. Il·lumina les cases, els gratacels, els pals de telègrafs, es tamisa entre les branques, dibuixa amb tinta xinesa les siluetes dels escasos passejants, aquest bon cel, dic de contenció contra la obscuritat. Un jove és a la teulada, fuma i intenta desembullar les imatges. El reflex de la ciutat asfixiada entela la visió del llac, la brillantor de neó dels peixos saltadors, les veus de les nàiades, l'acostumada maledicció -tant de bo la teva mare hagi de buscar-te algun dia al fons del llac-, una crida des de l'altra vora, una cançó llunyana popular, l'eco dels gots trencats en alguna taverna a vint kilòmetres de l'horitzó.
Frag. La Truita
El jardiner de Sarajevo
Bellíssimes i alhora suggerents, les imatges. Gràcies.
ResponEliminaDe res. Al natural són encara més boniques. Recomanable el lloc.
ResponEliminaM'ha agradat la combinació de fotografia i literatura! Tinc la temptació de copiar-ho al meu blog... El lloc és molt bonic i amb un parell d'hores que dura la visita no en tens prou.
ResponElimina