- LES ROSES RECORDADES
- Recordes com ens duien
- aquelles mans les roses
- de Sant Jordi, la vella
- claror d'abril ? Plovia
- a poc a poc. Nosaltres,
- amb gran tedi, darrera
- la finestra, miràvem,
- potser malalts, la vida
- del carrer. Aleshores
- ella venia, sempre
- olorosa, benigna,
- amb les flors, i tancava
- fora, lluny, la sofrença
- del pobre drac, i deia
- molt suament els nostres
- petits noms, i ens somreia.
Salvador Espriu
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada