Maig al Jardí Botànic

CAMÍ FLORIT

Llevamà, card, fonollassa,

rosella, cascall, lletsó,

vinagrella, corritjola,

ginesta, aritja, fonoll,

passionera, cugula,

mare-selva, safrà bord,

floravia, canyaferla,

baladre, argelaga, albó,

falguera, olivarda, estepa,

clavell de moror, coscoll,

heura, contell, englantina,

vidalba, murta, maimó,

cama-roja, campaneta,

ravenissa, bruc, guixó

(i en l'aire color de vaume

l'esgarrifança d'un poll).

JOSEP MARIA LLOMPART (1925 - 1993)

***

Recordant a Vinyoli (edició especial del 2009)

DOMINI MÀGIC + Passeig d'aniversari

Editorial Empúries-25 anys

Les gerres d'alabastre a la barana
de la terrassa del Migdia, plenes
de pètals d'or translúcid, es trabuquen.
Silenci buit d'abelles que brunziren
aquí fa poc.

Per més que el vulgui retenir,

llueix el temps imperceptiblement.

Qui mai podrà fixar l'evanescència?

Amb tot, la campanada al vespre cau madura,

l'aire de bronze va tornant-se llac

profund i llis que reflecteix l'enigma

i puja una certesa de subsòl

com la verdor compacta en primavera.

En la casa impalpable tot s'atura.

Joan Vinyoli



Del llibre: Domini màgic, 1984.

"...el llibre és el resultat final d'un procés que començà amb l'abandó de la poesia, seguit per un silenci durant el qual es produí una necessitat imperiosa d'escriure i, finalment, la represa de l'activitat poètica." (Sam Abrams. "Joan Vinyoli: poesia de revelació" Avui, 4 de juliol del 1984)

***

GENER

A una margarida

A tu l'hivern et porta en la garlanda
que lleugera li clou quatre cabells de plata;
amb aires suaus primavera els núvols aparta
i així t'assolella;
erals sencers d'estiu són teus per dret
i la tardor de tarannà tristet
s'aconsola amb el teu purpuri floret
quan la pluja és novella.

En els grups i colles que fan un ball pla
saludes gentil al vianant llunyà
que et torna la gràcia amb el gest de la mà,
desencisat, no gaire,
ni apenat, si tu demanes poc,
Tota sola, sovint, en un reclau remot
et trobem com un sospir que estava a jóc
i que ja anhelàvem.

Filla de tot l'any! Que corres i corres
el teu curs plaent i a les primeres hores,
saludant el sol, disposa t'eixamores
com l'alosa o el conill.
Retrobaràs les lloances que has perdut
i t'estimaran els homes igual en el futur
com ja fa temps, car no en va ets tu
d'Art i de Natura l'espill.

William Wordsworth

Origami

Papiroflèxia amb paper de diari

Mecanismes del tedi,
els dits -indiferents
a l'amarga tragèdia,
a la nota fal·laç, a la idea perversa-
distorsionen grafies
i escampen per la taula
barquetes de paper,
més menudes i més,
amb inici o final de qui sap quins missatges...

Cap vent no les empeny

més enllà d'un port sec,
ni s'agiten banderes
per donar benvinguda
a barques que han sorgit
sota el cel enllunat
d'una hora solitària

Joana Raspall  (1995)

A les companyes de la Biblioteca Francesc Boix

***

Paisatges de Menorca

Albada a Menorca

Bellesa del sol ixent
en l’albada de Menorca
quan el mar és vent de foc
i en el cel floreixen roses,
quan somriu el darrer estel
i quan tota l’herba plora
pel goig de veure que el sol
radiant senyala, allà enfora…

Vaixell de veles inflades
deixa dolçament la costa
bressolat per la cançó
dolcíssima de les ones…

Cavalls daurats en el cel
acompanyen a l’aurora
i en el coster es senten músiques
d’arpes que… riuen o ploren?

O riuen i ploren i canten
cançons antigues i noves
d’esperances velles, velles,
tant com l’ancestral Menorca.

Jo camín d’ací i d’allà
cercant no sé quines coses,
mirant les tendres roselles
que entre civada ixen soles
veient com els tarongers
llueixen ses fulles noves
i l’aire de tota l’illa
és un calze ple d’aromes…

Jo voldria eternitzar
aquesta daurada aurora.
Quedar en el meu petit món
com el que tanca la porta…

Arcadi Gomila

Extret d'Illanvers "Blocs poètics de Menorca"

***

Juny a Les Garrigues

Darrera venia l'alegre Juny, amb bolcall
de fulles verdes, com un comediant;
i això que combina comèdia i treball
que amb l'aixada potser li vindria.
Sobre un cranc cavalcava, que el duia 
amb passa errívola, arrossegant,
a reculons, com quan la barca
gira d'esquena al vent el navegant.

Spenser

Un cel sense núvols, un món de brugueres,
Porpra de didalera, groc de ginesta;
Nosaltres dos entremig, passem plegats pel gual;
Esbatent la mel, trepitjant perfum.
Eixams d'abelles s'embriaguen de trèvol,
Munió de llagostes fan bots al nostres peus,
Parelles d'aloses, s'envolen cap a matines,
Donant gràcies al Senyor per una vida tan dolça.

Jean Ingelow

Per què el pensament se te'n va
als novals de Grècia?
Els nostres ocells tenen un igual volar,
tan bon pellam les nostres bèsties.
Sap el muntanyenc abellaire
i la pera assaonada
que existeix l'Arcàdia
a la nostra contrada.

Norman Gale

***

Maig 2013 -Setmana de la poesia

Recordant a Miquel Martí i Pol

Ah!, com hauria estat bell d'haver crescut

sense aquest pes enorme a les espatlles,

sense aquesta gran nosa dins la boca, en una casa blanca, vora mar,

amb les finestres sempre obertes.

Com hauria estat bell d'haver pogut

eixarcolar la terra, escriure versos,

conèixer gent, enamorar les noies,

amb els muscles lleugers

i les dents esmolades.

Ara no trobaríem

indecent o covard seure pels marges

a esperar la florida de les roses,

ni tindríem els ulls tant enrogits,

ni els llavis secs, ni aquesta veu tant ronca.

Ara no ens creixerien líquens al moll dels ossos,

si haguéssim pogut riure sense aquesta 

gran nosa dins la boca,

sense aquest pes enorme a les espatlles.

Amb vidres a la sang - 1977

***

Palmes i primavera poètica

Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!
I les meves per grosses, les teves per menudes!
Veus! L’ocell fosc ha baixat a l’onada
i el peix de llum s’ha ajocat a la branca.

La branca és aigua i l’onada treu fulles.
El peix fosqueja entre el velam de l’aire.
L’ocell és clar. La lluna, submarina.
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida.

L’ona tragina fruita al grat del vent.
La branca trenca als esculls del capvespre.  
Lluna de nacre, gavadals de boira
ens capgiren la casa i la tendresa.

Ja ni sabem on s’han trobat, amor,
les nostres mans de la mateixa mida.

M.Mercè Marçal 

El bon temps

Festival avui al cel,

el sol llueix, és el rei;

l'aroma, de tarongina,

inunda lleu l'ambient

i serenament m'anuncia

que ha arribat el bon temps.

Isabel Barriel

***

Homenatge a l'arbre escocès

Els arbres ploren l’estiu
mullen de fulles el terra
són llàgrimes de qui aferra
arrel a vida i sobreviu.

Frag. TARDOR DRAGONIANA
del Blog Espock  (poesia en català)

 ***