El cel del Laberint

Creta

Seure amb l'esquena

repenjada al mur.

Assumir els camins cecs,

les parets altíssimes,

la corba esmolada de tots els topants.

Respirar els dubtes,

repensar les morts.

Mirar cap amunt:

tots els laberints tenen cel,

i alguns, fins i tot,

tenen terrasses

des d'on es pot veure un tros de mar.

Sònia Moll Gamboa

***

Arbres de CRETA

L'ARBRE

O lluny, o prop? Daurada vagament,
embriagada ja per l'opiata
crepuscular que dins l'aire es deixata,
s'eleva la gran copa somnolent
d'un arbre.

               





Vell amic, atansa'm, oh!,
l'alta copa dels somnis, que en silenci
la buidaré fins caure en un vertígen,
de boira embolcallat  -oh líric do!-,
ànima endins, enrera, per on venci
l'espai, el temps, perdut cap a l'origen.

Joan Vinyoli

***