Tardor a l'Aude

PARPELLA D'OR DEL VESPRE

Parpella d'or del vespre, la tardor

a enrogir la vall fina vindrà encara,

i no en veurà la resplendor

ella que ha fet ma vida clara.

Pacte callat de fulles i de vent

on cada tarda el món s'ordena

entre el repòs i el moviment,

ritme suspès que l'aire mena.

Ara ella és sense veu i sense alè,

i en cada vena el seu record murmura,

passat més pur en el no-re

d'ésser el present absència pura.

JOSEP-SEBASTIÀ PONS (1886-1962)

***