RAMS
M’agraden els rams de flors barrejades
on no predominen classe ni color,
perquè sempre hi trobo, gairebé amagades,
branques o floretes sense cap olor.
Senzilles, discretes, no són vanitoses;
sense elles no fóra el ram tan polit;
omplen les mancances, completen les formes,
sostenen les tiges que s’han afeblit;
fan reposar els ulls de magnificències
com les de l’orquídia, la rosa, el clavell…,
són com el socors de la terra mare
que sosté la vida al mateix nivell.
Branques o floretes d’un matoll o d’arbre
fan com si no hi fossin, però sort que hi són,
ben fermes i útils, per donar equilibri
a les riques toies que són com un món.
Joana Raspall
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada