 |
| Fotògraf: Samuel Aranda |
La dolcesa de viure oculta el Fet,
I es colltorcen les testes moribundes;
Braços segurs basteixen murs extravagants
-I hem esquinçat els cartells que tapen els sostres celestes!
Tots mirem pels ulls de les claraboies
I acotem, agònica, la faç,
I els teus ulls, i els meus ulls, i els vostres,
S'acluquen tendres i temibles en el son.
Si ens donàvem les mans no temeríem
Ni la projecció damunt els guixos
De tantes cares mortes,
Ni l'anar i el tornar sense folga,
Entre aiguamolls, borres i cordes,
Dels mestres d'obres impassibles.
Les cares mortes queien amb fressa de fulles,
però els mestres d'obres no plegaven
J.V.Foix - Abril de 1928
***
La imatge i les paraules del poeta, una combinació preciosa.
ResponElimina