Nadal 2015

Paul Gauguin (1848-1903)

UN NADAL D’ENYORS DE PAU

En aquest dia oblidaré l’angúnia

de tots els homes i aprendré el goig nou

d’alliberar-me de la llur rancúnia

lloant la mula i enaltint el bou. 

Que si llur baf amorosí l’estable

i foren bona companyia a Déu, 

l’escalf que els homes neguen, confortable, 

la meva vida trobarà prop seu, 

i aquella gran comprensió callada, 

com la guspira de la humanitat, 

que a la mula i al bou els fou donada 

perquè sabien la fidelitat. 

Josep M. López Picó

Llibre dels Bons Auguris, 1947 

BON NADAL A TOTHOM

***

Paisatges de Menorca

 TARDOR

Triomf de la llum, el lent capvespre encès

sobre un desert paisatge de tardor.

Cristalls, clapes intenses de claror

sobre d’un mar esquiu de gent, ofès

de tant d’estiu de desgavell espès,

enyoradís, als ulls, de serenor,

espai obert al goig, pura cançó,

volgut oblit de tot, afany de res.

Si el ferit de l’atzar veia aquest mar

i dels colors s’abeura i de la llum

i en la calma s’endinsa, delerós,

sabrà el repòs perfecte, el més avar

de revelar‑se, esquerp de tot costum

com el present més ric i dolorós.

Pere Gomila (Menorca 1954)

***

El Valle de Ordesa

Planta un árbol

(José Antonio Labordeta)

Planta un árbol sobre la tierra yerma
y ayúdale a crecer, ayúdale a crecer
igual al socialismo que tenemos que hacer,
igual al socialismo que tenemos que hacer.

Hubo un tiempo de árboles partidos
de voces acalladas, de miedos y de gritos.
Hubo un tiempo hoy ya casi vencido
que sólo las raíces crecieron al olvido.

Nadie pudo romper esas raíces,
nadie pudo matar la libertad,
nadie pudo impedir que ellas crecieran
contra el viento, la sangre y la impiedad.

Hoy están a flor de nuestras pieles
para formar un bosque sobre el mar,
la vida es implacable con el hombre,
la historia no se puede parar.

***

Rius i Canals del Delta del Rin

FLANDES I PAÏSOS BAIXOS

LIMO AZUL

(Pauillac, Gironda)

Desviándose río abajo hacia los vados,

la mirada se fija en la tierra aluvial.

El río se atraganta en el banco       

de arcilla y escupe un suelo salobre. Islotes

se alargan y agrandan,  se tuercen

y encogen.

Limo arriba quiere la pupila estrecharse

al mirar el pólder. Aguas abajo

un horizonte más ancho se abre paso

en el limo azul.

Stefaan van den Bremt

Traducción del neerlandés:
Stefaan van den Bremt y Marco Antonio Campos

ZONA DE SOMBRA

“¡No te olvides que oscurece!”
me grita una voz de cuatro años
desde la ventana abierta al jardín
donde observo la luz en las piedras
de una casa que ya no sabe
ni donde está, que ha olvidado
quiénes somos, cómo esta zona
aislada se le escapa al pueblo.

***

Maig al Jardí Botànic

CAMÍ FLORIT

Llevamà, card, fonollassa,

rosella, cascall, lletsó,

vinagrella, corritjola,

ginesta, aritja, fonoll,

passionera, cugula,

mare-selva, safrà bord,

floravia, canyaferla,

baladre, argelaga, albó,

falguera, olivarda, estepa,

clavell de moror, coscoll,

heura, contell, englantina,

vidalba, murta, maimó,

cama-roja, campaneta,

ravenissa, bruc, guixó

(i en l'aire color de vaume

l'esgarrifança d'un poll).

JOSEP MARIA LLOMPART (1925 - 1993)

***

Abril al Parc Cervantes

Tot esperant la floració de roses......



"Ara les aloses desvetllen l'alegre matí
tot volant amb les ales enrosades;
la merla, al migdia, des del brancatge
fa vibrar l'eco dels boscos;
el tord salvatge en vàries notes
canta al dia ensonyat perquè reposi;
tots festegen en l'amor i en la llibertat
sense servituds ni cuites.





Ara el lliri floreix a la riba,

la prímula, falda enjús,
l'espinal brota a la vall
i l'aranyó ha esdevingut blanc com la llet"

Robert Burns



Del llibre : LA JOIA DE VIURE LA NATURA
El Diari d'Edith Holden

***

Arbres de CRETA

L'ARBRE

O lluny, o prop? Daurada vagament,
embriagada ja per l'opiata
crepuscular que dins l'aire es deixata,
s'eleva la gran copa somnolent
d'un arbre.

               





Vell amic, atansa'm, oh!,
l'alta copa dels somnis, que en silenci
la buidaré fins caure en un vertígen,
de boira embolcallat  -oh líric do!-,
ànima endins, enrera, per on venci
l'espai, el temps, perdut cap a l'origen.

Joan Vinyoli

***