Visita al Parlament de Catalunya

Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
En llemosi li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
Puix surten mas rahons del centre de mon pit.

frag. Oda a la Pàtria (1832)

B.Carles Aribau 

***

Demà Diada Nacional

Per anar-hi pensant!

***

Guaitant per les finestres de Rússia

A través de les flors, les fulles i les branques espinoses

l'antiga casa mira en el meu cor

el cel guaita una vegada més, acolorint d'un cantó a l'altra

la teva finestra.

Anell d'or -  Ciutats medievals

 

Jo no espero res, no murmuro

no anyoro res del que ha marxat

S.Petersburg -Pushkin

... fins i tot així, Rússia meva,

ets per a mí la terra més estimada.....

Textos: Aleksandr Blok 

1912

***

Les xemeneies

Gu Cheng

Traducció:

Les xemeneies, talment gegants que despunten damunt la plana,

contemplen la terra clivellada de llums,

mentre fumegen sense parar,

tot reflexionant sobre qui sap què.

Traduït a través de l'italià per Pere Galceran-Uyà

Extret de'Internet de la Web: VIU LA POESIA

***

Esperant el vol

L’ocellet aixeca el vol
     canta i vola
     canta i vola.
L’ocellet aixeca el vol
     canta i vola
     que fa sol

 Francesc Pujols

 ***

Vacances aragoneses. Juny 2012

 Anàrem a Bujaruelo, però no vam veure les vaques. No fou una excursió reexida i més aviat la recordo com una pàgina desagradable de les meves vacances aragoneses. Ja diré per què......

Abans de tot potser caldria dir que Bujaruelo, traduït al català, es diria Boixera. El nom li vé de l'abundància de matolls de boj en tota la vall i rosts, i boj és boix que, segons el Fabra, pertany a la família de les buxàcies (Buxus sempervirens), de fulles ovals, petites, coriàcies, oposades i persistents. Ja n'he parlat abans com a arma de defensa contra els insectes i puc certificar que, efectivament, el boix és persistent.


Teresa Pàmies. Vacances aragoneses. Setembre 1978.









Al Parc Nacional d'Ordesa, hi vam anar un matí, abans de la frustrada excursió a Bujaruelo, de la qual ja he parlat. A causa de les presses i de la migranya hepàtica, només hi passejàrem una hora, temps suficient per a comprovar que declarar-lo Parc Nacional és plenament justificat.


Unes dades històriques no fan mai nosa a unes notes de viatge com són aquestes. És curiós, per exemple, saber que la Vall d'Ordesa fou declarada, per Reial Decret de l'avi de Joan Carles l'any 1918 "Parque Nacional" protegit, situant-lo en el marc següent: al nord, la cinglera que encerca la vall, des del Mondarruego a la Cascada dels esglaons de Suaso; a l'est la mateixa cascada i al sud, des d'aquesta fins als cims de la serralada en forma de muralla.....


Teresa Pàmies. Vacances aragoneses. Setembre 1978.

***

Vida cotidiana a Escòcia

La vida és allò que et va succeint mentre et capfiques en fer altres plans.

John Lennon (1940-1980)

***