***
Un blog d'imatges amb poques paraules, i poesia visual perquè els sentits en gaudeixin
dissabte, 30 d’abril del 2011
dijous, 21 d’abril del 2011
dilluns, 4 d’abril del 2011
La ciutat des del Turó de la Rovira
Oda nova a Barcelona
-On te'n vas, Barcelona, esperit català
que has vençut la carena i has saltat ja la tanca
i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses,
lo mateix que embriagada de tan gran llibertat?.....
-On te'n vas, Barcelona, esperit català
que has vençut la carena i has saltat ja la tanca
i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses,
lo mateix que embriagada de tan gran llibertat?.....
...-Vinc del mar i l'estimo,
i he pujat aquí dalt per mirar-lo mellor,
i me'n vaig i no em moc: sols estenc els meus braços
perquè vull Catalunya tota a dintre el meu cor...
i me'n vaig i no em moc: sols estenc els meus braços
perquè vull Catalunya tota a dintre el meu cor...
Fragment del poema de Joan Maragall, escrit el 1909
***
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
primavera,
Turó de la Rovira
dimarts, 29 de març del 2011
L'aigua
Si miraves l'aigua
Blanca, blanca, blanca
Bat contra la roca
Malva, malva, malva
a la llum de l'alba
Verda, verda, verda
Al matí es desperta
Blava, blava, blava
Si el ponent besava
Rosa, verda, malva
Quan ja el sol no escalfa
Fosca, fosca, fosca
Dorm davant la roca
Raimon
Rellotge d'emocions
***
diumenge, 20 de març del 2011
Lluna de Primavera, Lluna de Març
La luna vino a la fragua
con su polisón de nardos.
El niño la mira mira.
El niño la está mirando.
En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.
con su polisón de nardos.
El niño la mira mira.
El niño la está mirando.
En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.
frag. Romance de la luna
Federico García Lorca
***
Etiquetes de comentaris:
actualitat,
lluna,
poesia,
primavera
divendres, 11 de març del 2011
Sippur al'ahavah ve-hoshek
...La Maestraisabel también era pastora de gatos: rebaños de gatos admiradores la seguían y corrían entre sus piernas fuera donde fuera, siempre pegados al bajo de su vestido y estorbándola al andar, les daba con el pie y ellos no se apartaban, casi la hacían tropezar con su entrega y dedicación. Los gatos trepaban con las uñas por su vestido, grises y blancos, pelirrojos, a rayas, negros, moteados, y se tumbaban encima de sus anchos hombros, se acurrucaban en su cesta de libros, empollaban en sus zapatos, luchaban entre si con maullidos desesperados por el derecho a estar en su regazo. En todas sus clases había en el aula más gatos que alumnos, todos callados con gran respeto para no perturbar el desarrollo de la clase, todos domesticados como perros, todos bien educados, como internas de buena familia, encima de su mesa, en sus rodillas, en sus piernas, en nuestras pequeñas rodillas, en nuestras carteras, en el alféizar de la ventana, en la caja de los aparatos de gimnasia, del material de dibujo y manualidades....
Amos Oz
del llibre: Una historia de amor y oscuridad
Amos Oz
del llibre: Una historia de amor y oscuridad
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












































