SUECA - Museu Joan Fuster

CRIATURA DOLCÍSSIMA, 10

Record et dius, amor, record o vetla,

i distància estesa des dels braços,

et dius clima de set, et dius silenci.

Record et sent, amor, en cada tebi

naixement d'un record, i edat excelsa,

i en cada vena meua i desvalguda.

Record o espina lenta, amor, et pense,

i secreta estatura de la vida,

dins de l'amor, amor, on visc ara.

Escrit per al silenci, 1954 

Joan Fuster

***

British Columbia (Canadà)

Millor poema d'Isabella Valancy Crawford

(fragment)

The Canoe

-->

My masters twain made me a bed
Of pine-boughs resinous, and cedar;
Of moss, a soft and gentle breeder
Of dreams of rest; and me they spread
With furry skins, and laughing said,
'Now she shall lay her polish'd sides,
As queens do rest, or dainty brides,
Our slender lady of the tides!'

-->

 La Canoa

Els meus amos em van fer un llit 

De branques de pi resinosa i cedre; 

De molsa, un criador suau i suau 

De somnis de descans; i jo em van separar 

Amb pells peludes, i rient, va dir: 

"Ara posarà els seus costats polits, 

A mesura que les reines descansen, 

o núvies delicades,

La nostra esvelta senyora de les marees!

La poesia romàntica, intimista d'Isabella Valancy Crawford (1850-1886),

s'inspirà més generalment en la vida salvatge delpaís, seguint en gran 

part els corrents de l'epoca victoriana anglesa. 

Pont de Maig a Burgos

***

Plaer de viure

Plaer de viure, d'estar

asseguda i contemplar

com cau la tarda.

Tarda d'un gris lluminós

ara que el dia s'allarga.

I ser feliç com Epicur

amb el poc que vull

al meu abast.

I, en no esperar

ja res d'un més enllà,

no tenir por de la vida

ni de la mort.

Montserrat Abelló

***

Sant Jordi 2017

EN UN JARDÍ

Aparèixer primer de cada cosa:

fontana, banc, celatge, verd ombriu,

primaverals parterres on la rosa

plena es decanta sobre el ras cultiu.

Verd i perfum, anades i vingudes

per lents vials, inaccessible cor

de la florida; en imprevist acord,

vages indrets i llargues avingudes.

No hi ha cap límit; com l'oneig del mar,

el gronxament, la quietud dels arbres

pren lentament cap a la soledat.

El fred esvelt i l'aurora dels marbres

el temps, el llibre, el destí sommiat,

tot s'abandona a l'inefable atzar.

Joan Vinyoli

***

L'Algarve

Horizonte (Mar portugués)

Mar de antes de nosotros, tus temores
coral tenían, playas y arboledas.
Despejadas la noche y la neblina,
pasadas las tormentas y el misterio,
se abría lo Lejano en flor, y el Sur astral
sobre la naves de la iniciación resplandecía.

Línea severa de lejana costa:
cuando la nao se acerca se yergue la ladera
de árboles donde nada lo Lejano tenía;
más cerca, se abre en sones y colores la tierra
y hay, en el desembarco, aves y flores
donde había, de lejos, sólo una línea abstracta.

Soñar es ver las formas invisibles
a distancia imprecisa, y, con sensibles
impulsos de esperanza y voluntad
buscar allá en la fría línea del horizonte
árboles, playas, flores, aves, fuentes:
besos que nos debía la Verdad.

Poema: Fernando Pessoa (1888 - 1935)

(Traducción: Jesús Munárriz)

***

Gener al Carmel

Noia plorant al Carmel

A la vora no hi ha mà

que t’alci per l’alegria,

ni cap pit on recolzar

el plany cremant que el corlliga,

només tu, molt lentament,

eixiràs cap a una riba,

on pujaràs a un vaixell

per navegar en mar antiga,

i si naufragues de nou

sola exposaràs la vida

per remuntar un altre cop

en mar blava, fins a Ítaca.

Del bloc Miralls d'Aigua de Carme Cabús

***