diumenge, 12 de maig de 2013

Maig 2013 -Setmana de la poesia

Recordant a Miquel Martí i Pol


Ah!, com hauria estat bell d'haver crescut
sense aquest pes enorme a les espatlles,
sense aquesta gran nosa dins la boca, en una casa blanca, vora mar,
amb les finestres sempre obertes.


Com hauria estat bell d'haver pogut
eixarcolar la terra, escriure versos,
conèixer gent, enamorar les noies,
amb els muscles lleugers
i les dents esmolades.


Ara no trobaríem
indecent o covard seure pels marges
a esperar la florida de les roses,
ni tindríem els ulls tant enrogits,
ni els llavis secs, ni aquesta veu tant ronca.


Ara no ens creixerien líquens al moll dels ossos,
si haguéssim pogut riure sense aquesta 
gran nosa dins la boca,
sense aquest pes enorme a les espatlles.

Amb vidres a la sang - 1977


***



dissabte, 4 de maig de 2013

Costa Blanca



No sap pilot, ni ho sap qui du el timó, 
el vent que fa, i segueixen per un 
antic costum els camins de la mar. 
Així vaig jo, com perdut dins les hores, 
com navegant que busca far enlloc 
que el pot guiar; però la meua nau 
sent els embats dels vents contradictoris, 
i un cansament de fusta l'escomet.



Enyore un temps que no és vingut encara 
com un passat d'accelerada lluita, 
de combatius balcons i d'estendards, 
irat de punys, pacífic de corbelles, 
nou de cançons, parelles satisfetes, 
el menjador obert de bat a bat 
i el sol entrant fins al darrer racó.


Com un sac ple de pedres i de pluja 
camine, vaig i vinc, i mai no torne: 
em perd enlloc i després no m'hi trobe 
per la ciutat que no conec, funesta. 


Com un sac ple de pedres i de pluja, 
d'interrogants que ningú no em contesta, 
vaig pels carrers, vaig trucant a les portes, 
que se'm desfan, corcades, a les mans, 
i veig buidor i veig sols estupor.




Com un sac ple de pedres i de pluja 
em busque en va, per mi mateix pregunte, 
la casa on visc, i ningú no em contesta 
sinó jo sol, que erre en la resposta. 
Com un sac ple de pedres i de pluja. 






   Valencià de catalana arrel,
de permanent convicció central, 
em sé i em dic i em declare fidel
per sempre més al més íntim principi. 



 

 Fragments- Quaderns de la derrota 
Vicent Andrés Estellés



 ***